dijous, 8 de maig del 2014

Premi Narrativa EDN. Festa de Sant Jordi,curs 2013-2014 :Un passeig amb l'avi.

En Miquel Soler de 4t d'ESO B ha guanyat un premi de narrativa al concurs de l'EDN,durant la diada de Sant Jordi del  curs 2013-2014,on parla amb el seu avi tot passejant per l'entorn de Sant Cugat del Racó.





Un passeig amb l’avi.

Era un bon dia al matí.  Feia una setmana que havíem començat les vacances d’estiu i aquell dia m’havia llevat molt d’hora. Vaig mirar mitja hora la TV i després vaig anar a esmorzar un croissant de xocolata amb una tassa de llet. Després em vaig anar a canviar a l’habitació per agafar la meva moto i correr una estona amb ella, així treure’m una miqueta la son de les "orelles".
Quan vaig arribar a casa, després d’anar amb moto, vaig veure el meu avi que estava passejant. Vaig anar a canviar-me unaltra cop de  roba i el vaig anar a acompanyar perquè no estiguès sol.
Resseguint les ombres, perquè el sol no ens estavellés la "closca", vam anar baixant tot xino-xano cap a la riera. El meu avi va començar a explicar-me històries com sempre. En sap un munt. És la memòria de Sant Cugat del Racó.
Pel camí, vora un indret anomenat els Caus, em va ensenyar unes tombes medievals i també una tina i un follador excavat a la roca; un tros més enllà, em va ensenyar una antiga premsa també foradada en una gran roca aixecada a més d’un metre del terra. Diu que a l’època medieval hi passaven moltes coses per aquestes terres. A més a més dels pagesos,també hi vivien monges que tenien un convent al pla de Sant Pere.
Continuant pel camí que porta cap a la Sala, vam trobar més tines i més premses,n'hi havia per tot arreu. Quan vam arribar cap al pla de Sant Pere, em va ensenyar un munt de rocs al mig d’un camp, que per la banda nord-est formaven una mena de parets en forma de semicercle i em va dir que allò era l’absis i les ruïnes d’una església romànica molt petita i molt antiga, que es deia Sant Pere de les Cigales. “Quin nom tan divertit!” vaig pensar jo. Al cap de poc vaig entendre per què.                                                                       L'avi em va dir :-Escolta, Miquel que sents?
És clar, eren les cigales que cantaven aquell dia de primers de juliol, ple de sol.
Després l’avi em va explicar que aquella església, a primers del segle XX, estava gairebé en ruïnes i que l’havien traslladat al Soler, a casa meva, perquè la teulada estava molt malmesa i el campanar ja havia caigut.
De retorn a casa em vaig quedar plantat al mig de l’era mirant-me el campanar de l’església de Sant Pere del Soler, d’estil neogòtic, emmarcat encara amb els llums de la il·luminació nadalenca. Aleshores vaig cridar l’avi, que ja passava per la porta de l’entrada, per demanar-li si el campanar actual s’assemblava a aquell altre medieval, i va contestar-me.
- Sí, amb la seva veu de bronze, ara a  tots dos ens criden a pregar per  Sant Pere, el nostre patró.



Miquel Soler, 4t d’ESO B

1 comentari:

  1. De ben segur que l'avi Soler en sab moltes d'histories, es bo que un dels seus nets les recordi...se'n podria escriure un bon llibre...

    ResponElimina