Història



 Cronologia històrica


- 926:
Miró II, el Jove, comte de Cerdanya, en el seu testament, donà al Monestir de Ripoll l´alou anomenat Esglésies Clavades i la parròquia de Sant Cugat.
L´any 1962 es localitzaren restes de l´església preromànica del segle X.
D´aquest alou (propietat lliure de servituds) ve el nom de Sant Cugat de Salou, és a dir, Sant Cugat de l´alou.
L´esmentat Monestir mantindrà la seva jurisdicció sobre Sant Cugat fins el 1835.

- 938:
El precepte del rei Lluís, confirmant tots els béns del Monestir de Ripoll, ratifica aquesta donació i en concreta a més a més els límits.

- 982:
El precepte del rei Lotari, confirmant de nou les possessions del Monestir de Ripoll, continua parlant de Sant Cugat.

- Segle XI:
Es construeix l´església romànica amb decoració llombarda. Té planta de creu grega, cimbori cilíndric i decoració llombarda per totes les parets exteriors. Aquests són tres elements que fan de Sant Cugat un edifici singular i únic en el romànic català.

- 1591:
Es fa nova la porta d´entrada a l´església.

1614:
Ja surt la denominació de Sant Cugat del Racó en els documents.
Oficialment, però preval la denominació primitiva i per això sovint trobem l´expressió “Sant Cugat de Salou àlies del Racó”.

- 1665:
Es va eliminar l´absidiola sud i en el seu lloc s´hi construí la Sagristia.


- 1835:
Amb la desamortització d´aquest any, la parròquia de Sant Cugat deixa de dependre de Ripoll i passa a integrar-se al bisbat de Vic.


- 1874:
Per decisió papal, en aquest any, Sant Cugat va passar definitivament a la jurisdicció del bisbat de Solsona.

- 1962:
La Diputació de Barcelona va fer obres de restauració.
Es va reconstruir l´absidiola nord, que s´havia eliminat en un moment desconegut.
Es va excavar el presbiteri de l´església. S´hi van localitzar restes de l´església preromànica del segle X: els fonaments de l´absis rectangular; en el seu lloc encara el tenant d´altar, que suportava l´ara d´aquest; elements de l´arc triomfal, entre els que destaquen dos capitells de tradició coríntia.

- 1982:
La Diputació de Barcelona fa unes segones obres de restauració.
Van tapar les restes de l´església preromànica i van fer un nou paviment al presbiteri.
Es va treure el cor.
Es van col·locar uns miralls i uns cèrcols de neó als absis per a donar la sensació de l´absidiola sud desapareguda.









Imatge de la planta de creu grega amb els tres absis


A l'altre tenim el capitell més antic, que es troba al Museu Comarcal de Manresa.








Una de les imatges és el tenant de l'altar.  







Imatge actual de la planta de Sant Cugat.




1 comentari:

  1. Gràcies al Josep Maria Badia i Masgrau per la seva participació en aquest projecte!

    ResponSuprimeix